SEIDIA
Horari d'emissió: ( Finalitzada )
[Podcast del programa]
EMISSIONS REALITZADES
Cant cinque "Glories", de la versio radiofonica de Seidia, de Joaquim Garcia Girona. La jove Seidia es reconeguda com a filla de l'Emir de Valencia Seid Abu Seid, i aclamada pels prohoms sarrains al castell d'Eslida. Anada de la princesa i sa cort a Onda. Festes que alli es fan: correguda de bous valents, torneig d'anelles i de canyes. Arribada de Guillem d'Anglera, el gendre de don Blasco.
Tercera part del cant quart, titulat "L'esclariment", de Seidia de Joaquim Garcia Girona. El cavaller Artal i la mora Seidia han entrat en la cova de la bruixa Boia, a prop de Benassal, on han trobat fantasmes i esperits, com el d'Ores, la mare de Seidia. La parella de joves ha anat al mas dels Aladerns, on viu la dida de llet de Seidia. La dida conta a tots que Seidia es filla de l'emir Seid Abu Seid.
Segona part del cant quart, titulat "L'esclariment", de Seidia de Joaquim Garcia Girona. El cavaller Artal i la mora Seidia entren en la cova de la bruixa Boia, a prop de Benassal. Trobada amb esperits i fantasmes. Aparicio de l'esperit d'Ores, la mare de Seidia. Anada al mas dels Aladerns, on viu la dida de llet de Seidia. Alli la guerrera coneixera el seu origen.
Primera part del cant quart de Seidia, de Joaquim Garcia Girona, titulat "L'esclariment". Al rompre el dia, la mora Seidia i el cavaller Artal ixen de Culla, muntats en cavalls, i van cap al riu de Montllo. Pugen muntanya amunt i apleguen a la cova de la bruixa Boia. Seidia li demana claricies de la seua naixenca en aquella terra.
Cant tercer de Seidia, "La batalla". Moguda dels moros a Castellfort per la Canada. Se n'adonen En Blasco i sa host, que passen la nit dins d'un pinar. Consell de Blasco amb sos capitans. Los cristians mouen de flanc contra los moros, que reculen i accepten batalla. Guillem d'Anglera venc en combat singular Belatxo. Estralls d'Al-Hadri en los rengles cristians. Don Blasco lo conte i l'obliga a fugir. Segueixen los moros l'exemple, cap al Coll d' Ares. Aparicio de Seidia, que fa presos vint cavallers jovens cristians. Desfeta definiva dels moros.
Cant segon "La pujada al coll d'Ares", de la versio radiofonica de Seidia, de Joaquim Garcia Girona. En Blasco d'Alago, fent cas d'un somni que ha tingut i d'unes fogueres vistes per la banda d'Ares, sospita d'un atac dels moros contra aquell castell, i corre des de Morella amb sa host, per socorrer el seu fill Artal i la guarnicio. Lo morabit i fetiller Ariel, en la tenda d'Al-Hadri, mante un consell amb els caporals moros. Aventura del moro Belatxo dins d'Ares.
Cant primer "L'encontre" de la versio radiofonica del poema Seidia, de Joaquim Garcia Girona. Artal, amb quaranta cavallers, ix d'Ares en direccio cap a Culla i Benassal. Es troba amb un grup de guerrers musulmans, entre els quals es troba una dona, Seidia. La jove apresa Artal, i el fa portar a Culla, pero alhora naix un sentiment d'amor cap al cavaller cristia. Una gran host musulmana arriba a les portes d'Ares. Es produeix una batalla, pero els moros no poden entrar en la vila fortificada.
Preludi "Lo deslliurament de Morella", del poema epic Seidia (1920), de Joaquim Garcia Girona (Benassal, Alt Maestrat, 1867- Baeza, Jaen, 1928). L'obra esta subtitulada com a "Poema valencia del principi de la Reconquista". La historia real de la conquesta de les terres dels Ports, el Maestrat i la Plana pel rei Jaume I s'evoca amb la ficcio de l'amor i l'aventura de la mora Seidia i del cavaller cristia Artal