SEIDIA
Horari d'emissió: ( Finalitzada )
[Podcast del programa]
EMISSIONS REALITZADES
Cant cinqué "Glòries", de la versió radiofònica de Seidia, de Joaquim Garcia Girona. La jove Seidia és reconeguda com a filla de l'Emir de València Seid Abú Seid, i aclamada pels prohoms sarraïns al castell d'Eslida. Anada de la princesa i sa cort a Onda. Festes que allí es fan: correguda de bous valents, torneig d'anelles i de canyes. Arribada de Guillem d'Anglera, el gendre de don Blasco.
Tercera part del cant quart, titulat "L'esclariment", de Seidia de Joaquim Garcia Girona. El cavaller Artal i la mora Seidia han entrat en la cova de la bruixa Boia, a prop de Benassal, on han trobat fantasmes i esperits, com el d'Ores, la mare de Seidia. La parella de joves ha anat al mas dels Aladerns, on viu la dida de llet de Seidia. La dida conta a tots que Seidia és filla de l'emir Seid Abú Seid.
Segona part del cant quart, titulat "L'esclariment", de Seidia de Joaquim Garcia Girona. El cavaller Artal i la mora Seidia entren en la cova de la bruixa Boia, a prop de Benassal. Trobada amb esperits i fantasmes. Aparició de l'esperit d'Ores, la mare de Seidia. Anada al mas dels Aladerns, on viu la dida de llet de Seidia. Allí la guerrera coneixerà el seu origen.
Primera part del cant quart de Seidia, de Joaquim García Girona, titulat "L'esclariment". Al rompre el dia, la mora Seidia i el cavaller Artal ixen de Culla, muntats en cavalls, i van cap al riu de Montlló. Pugen muntanya amunt i apleguen a la cova de la bruixa Boia. Seidia li demana clarícies de la seua naixença en aquella terra.
Cant tercer de Seidia, "La batalla". Moguda dels moros a Castellfort per la Canada. Se n'adonen En Blasco i sa host, que passen la nit dins d'un pinar. Consell de Blasco amb sos capitans. Los cristians mouen de flanc contra los moros, que reculen i accepten batalla. Guillem d'Anglera venç en combat singular Belatxo. Estralls d'Al-Hadrí en los rengles cristians. Don Blasco lo conté i l'obliga a fugir. Segueixen los moros l'exemple, cap al Coll d' Ares. Aparició de Seidia, que fa presos vint cavallers jòvens cristians. Desfeta definiva dels moros.
Cant segon "La pujada al coll d'Ares", de la versió radiofònica de Seidia, de Joaquim Garcia Girona. En Blasco d'Alagó, fent cas d'un somni que ha tingut i d'unes fogueres vistes per la banda d'Ares, sospita d'un atac dels moros contra aquell castell, i corre des de Morella amb sa host, per socórrer el seu fill Artal i la guarnició. Lo morabit i fetiller Ariel, en la tenda d'Al-Hadrí, manté un consell amb els caporals moros. Aventura del moro Belatxo dins d'Ares.
Cant primer "L'encontre" de la versió radiofònica del poema Seidia, de Joaquim Garcia Girona. Artal, amb quaranta cavallers, ix d'Ares en direcció cap a Culla i Benassal. Es troba amb un grup de guerrers musulmans, entre els quals es troba una dona, Seidia. La jove apresa Artal, i el fa portar a Culla, però alhora naix un sentiment d'amor cap al cavaller cristià. Una gran host musulmana arriba a les portes d'Ares. Es produeix una batalla, però els moros no poden entrar en la vila fortificada.
Preludi "Lo deslliurament de Morella", del poema èpic Seidia (1920), de Joaquim Garcia Girona (Benassal, Alt Maestrat, 1867- Baeza, Jaén, 1928). L'obra està subtitulada com a "Poema valencià del principi de la Reconquista". La història real de la conquesta de les terres dels Ports, el Maestrat i la Plana pel rei Jaume I s'evoca amb la ficció de l'amor i l'aventura de la mora Seidia i del cavaller cristià Artal